Aquest és un pas ferm, amb accent, amb força. Sentir com s'eriça el vell amb el so del taconeig, amb una palmada, amb el rugit del vent, amb la bellesa d'una flor.




Tornar als orígens, i fer una oda a això únic que ens va veure néixer, amb el que creixem i que ens ha portat al que som avui.




En l'essència de cada cosa està el més autèntic i real. El que perdura, l'ADN.
Perquè per a nosaltres no hi ha cap altra manera d'existir si no és amb l'ESSÈNCIA més pura.